“Els primers indicis arquitectònics provenen de manera vocacional a més d'una arrelada tradició familiar, des de el meu avi i pare, com a constructors, fins al meu germà, com a arquitecte.
Aquestes motivacions es van traduir en formació, mitjançant la carrera universitària d’estudis superior d' arquitectura de Barcelona (ETSAB), dins la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
A més a més del cicle acadèmic-teòric em va interessar, alhora la formació en diferents despatxos d’arquitectura, que em van permetre tenir una visió més professional, adquirint coneixements pràctics, tant sobre taula com a peu d’obra. Bona part d'aquest temps va transcórrer a l’estudi de Germán Navarro Borrás.
Finalitzats els estudis universitaris al 1990, vaig començar una primera etapa professional en projectes de reforma i rehabilitació, així com d’interiors. Període que em va permetre una recerca del detall treballant en cura la petita escala.
Aquest aprenentatge em va encoratjar a afrontar encàrrecs per projectar i construir habitatges tant unifamiliars com plurifamiliars, on la petita escala domèstica és essencial.
D’altre banda, sorgeix el canvi de petita a gran escala assumint plans i estudis urbanístics com a clau per crear edificis d’equipaments, donant una visió més global del conjunt.
En aquest quasi 25 anys de professió crec bàsic destacar en l’exercici projectual, previ a qualsevol fet material posterior, el concepte miesià de “Less is More”, eina conceptual que m’ha ajudat a desenvolupar el meus projectes.
Faig meves les encertades paraules de J.A. Coderch, últim gran mestre, en el que un bon projecte es crea amb: Passió per al que estàs fent, Temps per a treballar-ho i Sofriment fins aconseguir allò que et proposis.
Una vegada donat el salt al buit, articulant la mà amb el llapis sobre el paper en blanc, la meva experiència em confirma, que aquest patiment es produeix fins que el projecte queda “travat”, precís instant, on es gaudeix plenament tant del ritme del projecte com de la consecució final de l'obra feta.